Resum i comentari
- Mirando el futuro: Evolución de las tendencias tecnopedagógicas en
educación superior
Vivim en una societat de canvis continus i no podem
oblidar la direcció que pren l'acció educativa. En els últims anys l'àmbit
tecnològic ha agafat un paper molt important en l'educació. L'àmbit educatiu i
l'àmbit tecnològic haurien d'estar integrats per tal d'oferir més oportunitats
d'aprenentatge i una educació més completa.
Segons un estudi de Redecker (2010), la personalització, la
col·laboració i l'aprenentatge al llarg de la vida són tres aspectes
fonamentals de la formació. D'altra banda, Sinay i Yashkina (2012), argumenten
que les noves tecnologies tenen sentit en el món educatiu sempre i quan
s'utilitzin des d'una vessant constructivista. D'acord amb Redecker (2010),
Sinay i Yashkina també tenen en compte la personalització en el procés
d'ensenyament i aprenentatge, i afirmen que les tecnologies digitals permeten
dur a terme aquest enfocament educatiu. Afegeixen que cal canviar el sistema
tradicional substituint l'aprenentatge basat en continguts per un enfocament més centrat en les
habilitats d'aprenentatge. L'aprenentatge estandaritzat en un sistema d'ensenyança
tradicional no és compatible amb les exigències del món globalitzat.
Seguint amb les característiques del futur de l'educació i les
tecnologies, l'informe de la Fundació Telefònica, 2012 identifica
l'aprenentatge estimulant, l'aprenentatge col·laboratiu i l'aprenentatge
personalitzador.
Com podem veure, tots els estudis tenen aspectes en comú. El sistema
educatiu ha de tenir un enfocament més personalitzat que potencií les
habilitats, treballi les competències i no es fixi únicament en els continguts.
Les noves tecnologies, si es treballen des d'una perspectiva constructivista
ofereixen més possibilitats d'aprenentatge i permeten la construcció conjunta
de coneixement de manera que aquest és més complex i real.
Trobo molt interessant l'informe de la Fundació Telefònica, 2012, que
explica com a partir de les noves tecnologies podem treballar l'aprenentatge
per estímuls. Es tracta de traslladar les tecnologies que s'utilitzen fora de
l'entorn formal a l'aula. D'aquesta manera podem crear situacions d'aprenentatge que permetin
l'experimentació i que motivin a l'alumne a aprendre des d'un enfocament
interdisciplinar.
Pel que fa a les tendències tecno-pedagògiques, les tecnologies
emergents relacionades amb aspectes socials, d'obertura de coneixements i mòbil
han evolucionat amb molta més rapidesa del que s'havia previst. En canvi, els
móns virtuals i els llibres electrònics s'han quedat un pas enrere. Així doncs, com es pot observar al revisar les tendències, les noves
tecnologies, la telefonia mòbil i l'aprenentatge col·laboratiu i personalitzat
entre d'altres, són aspectes claus en l'àmbit de l'educació.
D'altra banda, no podem oblidar els reptes que se'ns plantegen i que
semblen ser complicats de resoldre. Els majors reptes estan relacionats amb
l'alfabetització digital per part de la societat.
Personalment, pel que fa a la integració de les noves tecnologies en el
sistema educatiu, crec que estem al principi del camí. Les TIC són presents en
la nostra societat i també en l'àmbit formatiu però les estructures
tradicionals i les ments rígides no permeten que aquestes es desenvolupin com
és degut.
Crec que encara queda molta feina per fer i sobretot a nivell
individual. En general, els professionals de l'educació necessitem una
actualització i formació contínua per tal d'adaptar-nos als canvis constants
del món en que vivim i poder donar resposta a les necessitats dels nostres
alumnes.
Són canvis molt importants i aquests sempre són lents, però amb petites
passes es poden aconseguir grans transformacions.
Penso que la direcció que està agafant el sistema
educatiu pel que fa a les metodologies d'ensenyament i aprenentatge, trenca amb
els esquemes establerts des de fa dècades i aporta una visió totalment
innovadora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario