Síntesis

Per tal de fer una breu reflexió d'allò que m'enduc de l'assignatura, he cregut necessari redactar el que m'ha aportat a nivell personal i professional. D'altra banda, he cregut interessant el fet de sintetitzar el que crec més important en un vídeo. Vivim en la societat de les pantalles i aquesta ens ha acostumat a mirar i entendre a través d'imatges amb moviment i so; és per això que he cregut oportú elaborar un vídeo, per tal de fer arribar la meva idea a través dels sentits. 

Aquesta assignatura m'ha aportat un punt de vista més ampli sobre l'impacte de les tecnologies en la nostra societat. He pogut veure com aquestes han alterat el nostre funcionament i la nostra manera d'entendre el món. Malgrat els canvis i transformacions que han provocat, penso que en la balança tenen més pes les oportunitats i els aspectes positius que les noves tecnologies ens ofereixen. 

Les lectures m'han permès aprofundir en temes d'interès pel que fa a la meva professió de mestra. He vist clarament la necessitat d'actualitzar-nos i de formar-nos contínuament. La informació que tenim al nostre abast canvia a un ritme frenètic i,  sobretot als professionals del món educatiu, no ens queda cap més opció que adaptar-nos de la millor manera per tal de donar resposta a les necessitats de la societat actual. També m'enduc una nova visió sobre les tendències eductives i el camí pedagògic i metodològic que ha de seguir l'educació. 

La meva relació amb les tecnologies es limitava a utilitzar les xarxes socials, el correu electrònic, i les pissarres digitals i el moodle en el cas de les escoles. Cursar aquesta assignatura m'ha permès reprendre el contacte amb les noves tecnologies i adonar-me del que ens arriben a facilitar la feina i del gran ventall de possibilitats que ens ofereixen. Amb una mica d'imaginació i creativitat podem aconseguir grans resultats utilitzant tecnologies que aparentment ens semblen poc útils. 

Dir que aquesta assignatura ens ha fet un petit repàs pel passat, el present i el futur. Hem vist com els enfocaments educatius i les grans teories de l'aprenentatge tradicionals s'han quedat limitades amb l'arribada de les noves tecnologies i com sorgeix la teoria del Connectivisme per explicar l'efecte que les tecnologies han tingut en la nostra manera de viure, comunicar-nos i aprendre. 

També les noves tendències educatives, els nous enfocaments metodològics i l'aparició de nous entorns d'aprenentatge. Aquesta nova perspectiva permet un procés d'enseyament i aprenentatge personalitzador, autònom, col·laboratiu, estimulant i basat en l'experiència, entre d'altres elements tant o més importants. 

Aquesta manera d'entendre i de fer, en certa manera, ho fan possible les tecnologies com per exemple els PLE, la Realitat Augmentada, els mòbils, els MOOCs, els Entorns Virtuals d'Aprenentatge i un llarg etcètera. 

Per acabar, remarcar que els canvis i l'actualització contínua del món en general ens planteja reptes a nivell educatiu. El nostre deure és ser conscients de la necessitat de reciclatge, actualització i adaptació.

I per a entendre-ho millor...

Vídeo el·laborat per mi mateixa.

Entornos Virtuales de Aprendizaje

Los entornos virtuales como espacios de enseñanza y aprendiazje · Una perspectiva psicoeducativa para su caracterización y análisis

Alfonso Bustos Sánchez / César Coll Salvador

Les condicions socials, polítiques, econòmiques i culturals característiques de les societats del segle XXl, han possibilitat el sorgiment de la cultura digital. En una societat d’aquestes característiques, les tecnologies són una força dominant a l’hora de comunicar-nos, compartir informació i coneixement, investigar, produir, organitzar i administrar. És important reflexionar sobre el poder de transformació que aquestes tecnologies tenen sobre el món de l’educació.

La incorporació, cada cop més accelerada, de les Tecnologies de la Informació i el Coneixement (TIC) en l’àmbit educatiu, està produint transformacions en els processos d’ensenyament i aprenentatge. Aquests canvis els podem observar, sobretot, en entorns d’educació formal i també en l’aparició de nous entorns educatius basats o parcialment en les TIC, com són les Comunitats Virtuals d’Aprenentatge (CVA).

A trets generals, podem observar com en la comunitat educativa s’està batallant per donar resposta a les necessitats tecnològiques actuals. Els professionals es belluguen i procuren formar-se per tal de poder introduir eficaçment les noves tecnologies a l’aula de manera que siguin una eina enriquidora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Es fan múltiples propostes d’usos de les TIC ja sigui per replantejar o transformar els contexts educatius tradicionals o per crear nous entorns d’aprenentatge com són els entorns d’aprenentatge en línia, els e-learning o blended learning. Així doncs, és important reflexionar sobre l’ús de les TIC en la creació de nous entorns d’ensenyament i aprenentatge, així com sobre el seu potencial per transformar els processos formatius en els entorns d’educació formal i escolar.

Els autors de l’article ens indiquen que les TIC i la seva incidència en l’àmbit de l’educació escolar, poden ser analitzades des de dues perspectives, explorant 1) com aquestes tecnologies poden ser aprofitades, o 2) com la incorporació de les TIC al món educatiu i els seus usos poden arribar a modificar els entorns d’ensenyament i aprenentatge.

No podem oblidar que la incorporació de les TIC en el món educatiu, així com la idea del seu potencial transformador, va aparèixer molt abans de les possibilitats tecnològiques actuals relacionades amb la intercomunicació i interconnexió. Bustos i Salvador recalquen que les TIC s’han incorporat a l’educació des de diferents realitats i han provocat l’aparició de nous entorns i maneres molt diferents d’utilitzar-les.

Existeixen moltes formes d’aplicació de les TIC a l’educació escolar, però el potencial d’aquestes depèn tant de les possibilitats i limitacions d’aquestes tecnologies com de l’ús que en facin d’elles els alumnes.

Dels entorns d’aprenentatge sorgits de la incorporació de les TIC a l’educació, destaquen especialment aquells que possibiliten la interconnexió i la intercomunicació com poden ser els entorns virtuals o en línia.

Bustos i Salvador critiquen la falta de base teòrica que orienti les decisions en el disseny i estudi dels entorns virtuals per al procés d’ensenyament i aprenentatge. Gràcies a les característiques i entorns semiòtics implícits en les TIC  (dinamisme, naturalesa hipermèdia i multimèdia, interactivitat i connectivitat, etc.) aquestes tenen un gran potencial per a modificar determinats aspectes del funcionament psicològic de les persones. Aquesta potencialitat per ser un instrument psicològic i per transformar els processos d’ensenyament i aprenentatge tradicionals dependrà de l’ús que es faci d’aquestes i de com s’ubiquin en el marc de les relacions entre els tres components del triangle interactiu: el contingut que és objecte d’ensenyament i aprenentatge, l’activitat educativa i instruccional del professor/a i l’activitat d’aprenentatge dels estudiants. Així doncs, les TIC no són el més important en l’àmbit educatiu, sinó que és la seva ubicació en l’espai conceptual d’aquest triangle interactiu i l’activitat que es genera amb les relacions dels seus components.

D’acord amb els estudis empírics revistats pels autors, aquests argumenten que, en general,  les TIC s’utilitzen principalment com a instruments mediadors de les relacions entre els alumnes i els continguts i tasques d’aprenentatge, així com entre els professors i els continguts i tasques d’ensenyament i aprenentatge. En canvi, els usos amb la potencialitat transformadora i innovadora més gran s’associen, sobretot, a la funció mediadora de les relacions entre professors i alumnes, de l’activitat conjunta i la configuració d’espais de treball i aprenentatge, són molt menys freqüents en la majoria de pràctiques educatives analitzades.

Per acabar, crec important dir que els entorns virtuals d’aprenentatge no poden ser quelcom estàtic sinó que se’ls ha de donar un enfocament multidisciplinar si es pretén exprimir la seva potencialitat com a eina per a l’aprenentatge. Crec que és molt important la interrelació entre els professors, els estudiants i els continguts, aquest ha de ser un triangle que es retroalimenti i que construeixi un aprenentatge comú. A dia d’avui aquest enfocament és, encara ara, molt innovador i penso que no s’està aplicant de la millor manera, els entorns virtuals solen ser freds i aïllants. Els inicis sempre són la part més difícil i per això tinc plena confiança en que poc a poc aquesta manera de treballar i entendre l’educació s’anirà emmotllant fins trobar el seu lloc. 

Una manera molt senzilla d'entendre què són els Entorns Virtuals d'Aprenentatge:

Conectivismo

Resum - Comentari

Conectivismo: Una teoría de aprendizaje para la era digital, George Siemens 

Fins a l’actualitat, el Conductisme, el Cognitivisme i el Constructivisme han estat les tres grans teories de l’aprenentatge que han guiat el món educatiu. Aquestes es van desenvolupar en una època en que les tecnologies no tenien la importància que tenen actualment en l’aprenentatge.

L’impacte de les noves tecnologies ha canviat la nostra manera de comprendre, fer , viure i aprendre. Així doncs, ens trobem en una situació en que és millor tenir habilitats i ser competent que no pas tenir molts coneixements. En aquesta societat de la informació no podem pretendre centrar-nos en un únic àmbit i explorar-lo amb profunditat sinó que hem de ser capaços de conèixer diferents àrees encara que no estiguin relacionades entre elles, per tal de tenir un pensament més complex.
Vet aquí el concepte recableando, que fa referència a les connexions del nostre cervell com si es tractés dels cables i les connexions que possibiliten que una màquina o un artefacte funcioni. Aquests aprenentatges són més significatius i reals quan s’adquireixen de l’experiència i amb la construcció conjunta de coneixement. És per això que l’educació informal cada cop té més valor a diferència de la formal. Avui, aprendre significa més que saber com i saber què, també requereix el saber on; és a dir, tenir la capacitat de buscar i trobar el coneixement en el gran ventall d’oportunitats que ens ofereix el món actual.

El connectivisme és una teoria alternativa que deixa enrere les limitacions de les anteriors i integra principis desenvolupats per la teoria del caos, xarxes neuronals, complexitat i auto-organització. El connectivisme s’adapta a la situació d’interconnexió i canvi constant de la societat d’avui en dia.
La quantitat de coneixement s’ha duplicat en l’última dècada i es duplica cada divuit mesos segons la Societat Americana d’Entrenament i Documentació. La informació es transforma de manera accelerada i contínuament s’adquireixen noves dades que deixen obsoletes les anteriors.

El coneixement personal es construeix com una xarxa, que alimenta d’informació a organitzacions i institucions que a la vegada retroalimenten informació a la mateixa xarxa, que finalment acaba proveint aprenentatge al mateix individu. Aquest cicle permet que tots aquells qui estan aprenent es mantinguin actualitzats en el camp on han generat les connexions. Així doncs, l’aprenentatge és un procés que té lloc en ambients molt diversos i no necessàriament està sota control del propi individu, és un procés de connector nodes o fonts d’informació especialitzades.Aquest article s’enfoca principalment a l’aprenentatge però és important saber que el connectivisme té aplicacions en altres àmbits.

Així doncs, és més important tenir habilitats per aprendre i ser capaços de destriar tota la informació que tenim al nostre abast que no pas els coneixements que tenim a dia d’avui, ja que com hem dit, en general, tenen un temps de vida molt curt.  Aquesta teoria contempla les habilitats d’aprenentatge i les tasques necessàries per tal que els aprenents es desenvolupin adequadament en una era digital. 

Si traslladem tota aquest contingut a la part pràctica el traduiríem en ser conscients de que no podem arribar a tot el coneixement i retenir-lo. Hem de deixar de veure l’aprenentatge com quelcom individual i ser conscients de que el treball en equip ens enriqueix i ens permet construir un coneixement comú més complex. 

Per entendre-ho millor:

Conferència del Doctor George Siemens sobre la teoria del Connectivisme. 

Tendencias

Resum i comentari - Mirando el futuro: Evolución de las tendencias tecnopedagógicas en educación superior

Vivim en una societat de canvis continus i no podem oblidar la direcció que pren l'acció educativa. En els últims anys l'àmbit tecnològic ha agafat un paper molt important en l'educació. L'àmbit educatiu i l'àmbit tecnològic haurien d'estar integrats per tal d'oferir més oportunitats d'aprenentatge i una educació més completa. 

Pel que fa a l'educació formal, s'està quedant estancada ja que no es potencia l'ús de les TIC per tal d'augmentar i millorar les possibilitats d'aprenentatge. En canvi, pel que fa a l'educació informal, les noves tecnologies han fet trontollar la seva estrucutra formal fins al punt de provocar canvis pedagògics i organitzatius. 

Segons un estudi de Redecker (2010), la personalització, la col·laboració i l'aprenentatge al llarg de la vida són tres aspectes fonamentals de la formació. D'altra banda, Sinay i Yashkina (2012), argumenten que les noves tecnologies tenen sentit en el món educatiu sempre i quan s'utilitzin des d'una vessant constructivista. D'acord amb Redecker (2010), Sinay i Yashkina també tenen en compte la personalització en el procés d'ensenyament i aprenentatge, i afirmen que les tecnologies digitals permeten dur a terme aquest enfocament educatiu. Afegeixen que cal canviar el sistema tradicional substituint l'aprenentatge basat en continguts  per un enfocament més centrat en les habilitats d'aprenentatge. L'aprenentatge estandaritzat en un sistema d'ensenyança tradicional no és compatible amb les exigències del món globalitzat.

Seguint amb les característiques del futur de l'educació i les tecnologies, l'informe de la Fundació Telefònica, 2012 identifica l'aprenentatge estimulant, l'aprenentatge col·laboratiu i l'aprenentatge personalitzador.

Com podem veure, tots els estudis tenen aspectes en comú. El sistema educatiu ha de tenir un enfocament més personalitzat que potencií les habilitats, treballi les competències i no es fixi únicament en els continguts. Les noves tecnologies, si es treballen des d'una perspectiva constructivista ofereixen més possibilitats d'aprenentatge i permeten la construcció conjunta de coneixement de manera que aquest és més complex i real.

Trobo molt interessant l'informe de la Fundació Telefònica, 2012, que explica com a partir de les noves tecnologies podem treballar l'aprenentatge per estímuls. Es tracta de traslladar les tecnologies que s'utilitzen fora de l'entorn formal a l'aula. D'aquesta manera podem crear situacions d'aprenentatge que permetin l'experimentació i que motivin a l'alumne a aprendre des d'un enfocament interdisciplinar.

Pel que fa a les tendències tecno-pedagògiques, les tecnologies emergents relacionades amb aspectes socials, d'obertura de coneixements i mòbil han evolucionat amb molta més rapidesa del que s'havia previst. En canvi, els móns virtuals i els llibres electrònics s'han quedat un pas enrere. Així doncs, com es pot observar al revisar les tendències, les noves tecnologies, la telefonia mòbil i l'aprenentatge col·laboratiu i personalitzat entre d'altres, són aspectes claus en l'àmbit de l'educació.

D'altra banda, no podem oblidar els reptes que se'ns plantegen i que semblen ser complicats de resoldre. Els majors reptes estan relacionats amb l'alfabetització digital per part de la societat.

Personalment, pel que fa a la integració de les noves tecnologies en el sistema educatiu, crec que estem al principi del camí. Les TIC són presents en la nostra societat i també en l'àmbit formatiu però les estructures tradicionals i les ments rígides no permeten que aquestes es desenvolupin com és degut.

Crec que encara queda molta feina per fer i sobretot a nivell individual. En general, els professionals de l'educació necessitem una actualització i formació contínua per tal d'adaptar-nos als canvis constants del món en que vivim i poder donar resposta a les necessitats dels nostres alumnes.

Són canvis molt importants i aquests sempre són lents, però amb petites passes es poden aconseguir grans transformacions. 

Penso que la direcció que està agafant el sistema educatiu pel que fa a les metodologies d'ensenyament i aprenentatge, trenca amb els esquemes establerts des de fa dècades i aporta una visió totalment innovadora.