Entornos Virtuales de Aprendizaje

Los entornos virtuales como espacios de enseñanza y aprendiazje · Una perspectiva psicoeducativa para su caracterización y análisis

Alfonso Bustos Sánchez / César Coll Salvador

Les condicions socials, polítiques, econòmiques i culturals característiques de les societats del segle XXl, han possibilitat el sorgiment de la cultura digital. En una societat d’aquestes característiques, les tecnologies són una força dominant a l’hora de comunicar-nos, compartir informació i coneixement, investigar, produir, organitzar i administrar. És important reflexionar sobre el poder de transformació que aquestes tecnologies tenen sobre el món de l’educació.

La incorporació, cada cop més accelerada, de les Tecnologies de la Informació i el Coneixement (TIC) en l’àmbit educatiu, està produint transformacions en els processos d’ensenyament i aprenentatge. Aquests canvis els podem observar, sobretot, en entorns d’educació formal i també en l’aparició de nous entorns educatius basats o parcialment en les TIC, com són les Comunitats Virtuals d’Aprenentatge (CVA).

A trets generals, podem observar com en la comunitat educativa s’està batallant per donar resposta a les necessitats tecnològiques actuals. Els professionals es belluguen i procuren formar-se per tal de poder introduir eficaçment les noves tecnologies a l’aula de manera que siguin una eina enriquidora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Es fan múltiples propostes d’usos de les TIC ja sigui per replantejar o transformar els contexts educatius tradicionals o per crear nous entorns d’aprenentatge com són els entorns d’aprenentatge en línia, els e-learning o blended learning. Així doncs, és important reflexionar sobre l’ús de les TIC en la creació de nous entorns d’ensenyament i aprenentatge, així com sobre el seu potencial per transformar els processos formatius en els entorns d’educació formal i escolar.

Els autors de l’article ens indiquen que les TIC i la seva incidència en l’àmbit de l’educació escolar, poden ser analitzades des de dues perspectives, explorant 1) com aquestes tecnologies poden ser aprofitades, o 2) com la incorporació de les TIC al món educatiu i els seus usos poden arribar a modificar els entorns d’ensenyament i aprenentatge.

No podem oblidar que la incorporació de les TIC en el món educatiu, així com la idea del seu potencial transformador, va aparèixer molt abans de les possibilitats tecnològiques actuals relacionades amb la intercomunicació i interconnexió. Bustos i Salvador recalquen que les TIC s’han incorporat a l’educació des de diferents realitats i han provocat l’aparició de nous entorns i maneres molt diferents d’utilitzar-les.

Existeixen moltes formes d’aplicació de les TIC a l’educació escolar, però el potencial d’aquestes depèn tant de les possibilitats i limitacions d’aquestes tecnologies com de l’ús que en facin d’elles els alumnes.

Dels entorns d’aprenentatge sorgits de la incorporació de les TIC a l’educació, destaquen especialment aquells que possibiliten la interconnexió i la intercomunicació com poden ser els entorns virtuals o en línia.

Bustos i Salvador critiquen la falta de base teòrica que orienti les decisions en el disseny i estudi dels entorns virtuals per al procés d’ensenyament i aprenentatge. Gràcies a les característiques i entorns semiòtics implícits en les TIC  (dinamisme, naturalesa hipermèdia i multimèdia, interactivitat i connectivitat, etc.) aquestes tenen un gran potencial per a modificar determinats aspectes del funcionament psicològic de les persones. Aquesta potencialitat per ser un instrument psicològic i per transformar els processos d’ensenyament i aprenentatge tradicionals dependrà de l’ús que es faci d’aquestes i de com s’ubiquin en el marc de les relacions entre els tres components del triangle interactiu: el contingut que és objecte d’ensenyament i aprenentatge, l’activitat educativa i instruccional del professor/a i l’activitat d’aprenentatge dels estudiants. Així doncs, les TIC no són el més important en l’àmbit educatiu, sinó que és la seva ubicació en l’espai conceptual d’aquest triangle interactiu i l’activitat que es genera amb les relacions dels seus components.

D’acord amb els estudis empírics revistats pels autors, aquests argumenten que, en general,  les TIC s’utilitzen principalment com a instruments mediadors de les relacions entre els alumnes i els continguts i tasques d’aprenentatge, així com entre els professors i els continguts i tasques d’ensenyament i aprenentatge. En canvi, els usos amb la potencialitat transformadora i innovadora més gran s’associen, sobretot, a la funció mediadora de les relacions entre professors i alumnes, de l’activitat conjunta i la configuració d’espais de treball i aprenentatge, són molt menys freqüents en la majoria de pràctiques educatives analitzades.

Per acabar, crec important dir que els entorns virtuals d’aprenentatge no poden ser quelcom estàtic sinó que se’ls ha de donar un enfocament multidisciplinar si es pretén exprimir la seva potencialitat com a eina per a l’aprenentatge. Crec que és molt important la interrelació entre els professors, els estudiants i els continguts, aquest ha de ser un triangle que es retroalimenti i que construeixi un aprenentatge comú. A dia d’avui aquest enfocament és, encara ara, molt innovador i penso que no s’està aplicant de la millor manera, els entorns virtuals solen ser freds i aïllants. Els inicis sempre són la part més difícil i per això tinc plena confiança en que poc a poc aquesta manera de treballar i entendre l’educació s’anirà emmotllant fins trobar el seu lloc. 

Una manera molt senzilla d'entendre què són els Entorns Virtuals d'Aprenentatge: